néixer i morir

néixer i morir són dues portes. entrem a la vida terrestre a través d'una i sortim per l'altra.

la necessitat de comptar amb una doula en el procés de la mort és fruit d'una comprensió ampla i humanista, de saber a un nivell profund que néixer i morir - els dos extrems de la vida- estan connectats, i requereixen ser atesos amb la mateixa cura i considerant la part sagrada que contenen un i altre. comptar amb un acompanyament amorós, sense judicis, laic, en aquests moments és un element determinant per fer aflorar en aquests moments el caràcter trascendent i sagrat que tenen.

una dona embarassada i el seu bebè al ventre són un sol èsser. estan tant enllaçats que es fa difícil veure on acaba un i on comença l'altre. al moment del naixement, aquesta connexió en certa manera s'ha de trencar. és un procés dolorós, però es el que fa possible la vida a l'exterior: el nadó es separa de la mare i comença el seu procés de vida i connexió amb la resta de la comunitat. mor un tipus de relació i en comença una altra. 

el mateix succeeix amb la mort. una persona viva té la seva xarxa de relacions amb gent, animals, llocs que s'estima... aquest "cos" col·lectiu es podria considerar en certa manera, un èsser. amb la mort, els aspectes físics d'aquestes connexions s'han de trencar, de la mateixa manera que aquella connexió amb la mare es trenca al moment de néixer.

igual que el naixement, la mort és una separació, una reorganització dels fils de la intimitat i les relacions. i també aquest és un procés dolorós. com el naixement, el pas de la mort forma part del que fa possible la vida. la doula de morir, ofereix suport a les persones vives per refer la xarxa de connexions  que ens fa sentir qui som, després de viure una mort propera. quan es rep recolzament per trobar noves formes de relacionar-se després d'una mort, la sanació i la integració del procés del dol pot èsser més fluida. igual que la doula de naixement acompanya en l'arribada, la doula de morir ajuda i acompanya a la sortida.

així doncs, morir i néixer són experiències familiars i íntimes. es tracta de processos humans fonamentals: rebre nous membres a les famílies i comunitats, i de dir adéu als que marxen. tant les doules de naixement com les doules de morir ajuden a les famílies a participar en aquests processos de la millor manera possible. el suport institucional (dels serveis mèdics o funeraris) pot ser suficient per algunes famílies, però és important que la gent sàpiga totes les opcions disponibles, i puguin comptar amb el tipus de recursos que ofereix una doula per aquests moments tan importants.





recuperar el sentit trascendent del naixement i del morir és fonamental per tal que aquests trànstis també esdevinguin camins de sanació i creixement en amor i consciència.